tag:blogger.com,1999:blog-91701545273919771942024-03-13T02:27:58.463+01:00ECOSISTEMAfauna salvatge . biologia . fotografia de la natura . fotosub . territoriGorihttp://www.blogger.com/profile/03729914860674703988noreply@blogger.comBlogger14125tag:blogger.com,1999:blog-9170154527391977194.post-55501400063009312202009-03-16T23:08:00.000+01:002009-03-16T23:09:29.447+01:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSVq1qJf1bWXnXsJ8g2RZO_MTLZU0prG0bt0UsVV98PfzECbxPJC8fDbBVQ-_dXy2au13CpoHrDn2ZJqbQHM4PGQN-snWO3vLB0TJKoTuDWzjLKQ-1YWmFbOpUSz_YslpvAWCDKmBf3pLU/s1600-h/LOGO+ECOTONS.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 132px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSVq1qJf1bWXnXsJ8g2RZO_MTLZU0prG0bt0UsVV98PfzECbxPJC8fDbBVQ-_dXy2au13CpoHrDn2ZJqbQHM4PGQN-snWO3vLB0TJKoTuDWzjLKQ-1YWmFbOpUSz_YslpvAWCDKmBf3pLU/s400/LOGO+ECOTONS.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5313911182764517810" /></a>Gorihttp://www.blogger.com/profile/03729914860674703988noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9170154527391977194.post-15079672886430566642008-10-02T18:40:00.005+02:002008-10-02T18:54:33.463+02:00Projecte Mussol al Dossier de Projectes de la XCT<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1J15-LgA7HNsqoWnp5uOmKaq7gSpgkpc7QbE8lZNcE-idmU5hZde-Dhbc3FVY42eHu3fGNVmP9d56jZ8oviuPYBvvLteHQJoVzeULOkWsD2iIdfNqP4omwt8Vl4U9RO0fCFaNKLFvlrvU/s1600-h/18_Page_1.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1J15-LgA7HNsqoWnp5uOmKaq7gSpgkpc7QbE8lZNcE-idmU5hZde-Dhbc3FVY42eHu3fGNVmP9d56jZ8oviuPYBvvLteHQJoVzeULOkWsD2iIdfNqP4omwt8Vl4U9RO0fCFaNKLFvlrvU/s400/18_Page_1.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5252600122338609762" /></a><br />El Projecte Mussol ja forma part del Dossier de Projectes de Custòdia (DPC) de la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT). En aquest dossier es poden trobar 22 projectes seleccionats, pels quals es busca finançament per mitjà d’empreses privades i institucions que vulguin donar suport a projectes mediambientals i de conservació, que porten a terme les entitats de custòdia (ECT), que en la seva major part són organitzacions sense ànim de lucre. <br />En el cas particular de la nostra entitat, el GNO (Grup de Naturalistes d’Osona), basa la seva activitat en el voluntariat, i els fons que arriben pels projectes van destinats a materials i a activitats tècniques molt específiques. <br />Si sou una empresa i esteu interessats en col•laborar en el projecte de conservació del mussol comú a Osona podeu trobar informació més detallada a: <br /><br /><a href="http://www.dpcxct.org/18.htm"><strong>http://www.dpcxct.org/18.htm</strong></a><br /> <br /><a href="http://www.dpcxct.org/18.htm"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSSvJBpNmrBSEuobL8kJb6tkCudfDZM1uQIYH8vlhnbC_SfOA1YTXHEe3A1r_4lB5qyE3WguDDS93SFQMfnC39hC4-HLvu7yYPy40Um-5moCCnlAouTLQBEKiCTp8N8PbIOXqS903FcYxl/s1600-h/capcal+dissier+projectes.gif"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSSvJBpNmrBSEuobL8kJb6tkCudfDZM1uQIYH8vlhnbC_SfOA1YTXHEe3A1r_4lB5qyE3WguDDS93SFQMfnC39hC4-HLvu7yYPy40Um-5moCCnlAouTLQBEKiCTp8N8PbIOXqS903FcYxl/s400/capcal+dissier+projectes.gif" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5252597763694276818" /></a></a>Gorihttp://www.blogger.com/profile/03729914860674703988noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9170154527391977194.post-5525138290617445212008-09-22T18:34:00.003+02:002008-09-22T22:50:19.061+02:00Reportatge del Medi Ambient de TV3: La mobilitat dels peixos de riuEl passat dia 18 de Setembre va ser emès un reportatge del programa de TV3: El Medi Ambient sobre la mobilitat dels peixos de riu a casa nostra. L’eix central del reportatge és l’estudi que està efectuant el CERM (Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis) i encarregat per l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) en diversos trams de rius de Catalunya sobre la mobilitat del peixos i en quina mesura tenen capacitat de superar les barreres que hi ha els rius les diverses espècies, i segons les classes d’edat. <br />En el cas concret de la Llémena (Girona) es valorarà l’eficàcia d’un pas de peixos construït en una estació d’aforament de l’ACA.<br />Per conèixer més coses sobre el tema, és millor que feu un cop d’ull al reportatge.<br /><br />Reportatge El Medi Ambient de TV3: <a href="http://www.tv3.cat/videos/681689">La mobilitat dels peixos de riu</a>Gorihttp://www.blogger.com/profile/03729914860674703988noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9170154527391977194.post-40971599904068400652008-09-18T22:41:00.008+02:002008-09-20T16:03:09.259+02:00Records: Immersions a les Illes Galapagos<OBJECT class=BLOG_video_class id=BLOG_video-42f46156847253e height=266 width=320 contentId="42f46156847253e"></OBJECT><br /><br />Conèixer les Illes Galàpagos és en si mateixa una experiència inoblidable. Tenir a més la oportunitat de poder fer immersió a les seves aigües és un plaer que es pot comparar amb ben poques coses... <br />Revisant alguns arxius he recuperat un parell de talls enregistrats durant el viatge que varem realitzar l’any 2005, i que corresponen a imatges submarines de dues de les espècies marines més emblemàtiques de les illes: els lleons marins i el tauró de puntes blanques de les Galàpagos. Les imatges van ser enregistrades amb la càmera compacta amb la que em vaig iniciar al fotosub, una Sony Cybershot amb carcassa també Sony i sense il•luminació auxiliar, i no gaudeixen de massa qualitat però donen una idea de la magnifica sensació que és nedar al costat d’aquests magnífics animals. <br />El primer tall correspon al lleó marí de les Galàpagos (<STRONG><EM>Zalophus californianus wollebacki</EM></STRONG>). No es tracta d’una foca, els lleons marins pertanyen a la família del otàrids i no a la dels fòcids, distingim les dues famílies per la presència d’orelles aparents (els otàrids tenen orelles i les foques i espècies més pròximes no). <br />Les imatges són preses prop de l’illot de Leonera a la illa de Santa Cruz, en moltes ocasions les immersions a les Galàpagos no resulten senzilles a causa de les corrents. Per la seva situació geogràfica i la seva activitat tectònica, l’arxipèlag es caracteritza per ser un punt de confluència de corrents. Una d’aquestes corrents, la de Humbold, que puja des del sud resseguint la costa americana aporta aigües fredes, i aquest fet alhora possibilita la vida de certes espècies que a priori serien del tot inesperables a latituds equatorials, com per exemple els pingüins de les Galàpagos (<STRONG><EM>Spheniscus mendiculis</EM></STRONG>). <br />Són aquestes corrents fredes, també, les que aporten nutrients des de les profunditats oceàniques i possibiliten la gran riquesa biològica de les aigües d’aquestes illes. Com es pot observar en el tall, l’individu que hi apareix va marcat de les dues extremitats anteriors. De la mateixa manera que els ocells i altres animals, els biòlegs que treballen a les illes, marquen els lleons marins per seguir l’evolució de les poblacions i per estudiar-ne la mobilitat i el seu estat de conservació. Bona part d’ells estan marcats. Són animals curiosos i juganers en certes ocasions, però en època de zel també territorials i els mascles adults dominants defensen el seu “aren” de manera molt agressiva, us ho puc assegurar... <br />Si deixar que els lleons marins t’inspeccionin de dalt a baix és fabulós, que els taurons et voregin exhibint supèrbia i dinamisme fa que assoleixis el clímax...<br /><OBJECT class=BLOG_video_class id=BLOG_video-42021f32f550c1bc height=266 width=320 contentId="42021f32f550c1bc"></OBJECT>Gorihttp://www.blogger.com/profile/03729914860674703988noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9170154527391977194.post-70291175706020242742008-09-10T14:11:00.005+02:002008-09-10T14:27:42.062+02:00Nova amenaça pels nostres rius: la Llagosta Autraliana d'aigua dolça<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeOnnnVypv4Vo_RKPH3gYUyVCNIwduZpZpxfP6cxGqDkK2TSQS_lD5UTrCA6JU1PV-6kaFG1bkeM_5RIY5qjdZM0hKZJsnx3pY5194rpEUXJ07SmXGXhc0NjByqWA7cSALanfxRo8eYgcr/s1600-h/cherax.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeOnnnVypv4Vo_RKPH3gYUyVCNIwduZpZpxfP6cxGqDkK2TSQS_lD5UTrCA6JU1PV-6kaFG1bkeM_5RIY5qjdZM0hKZJsnx3pY5194rpEUXJ07SmXGXhc0NjByqWA7cSALanfxRo8eYgcr/s400/cherax.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5244365732675923330" /></a>Llagosta australiana d’aigua dolça (<strong><em>Cherax quadricarinatus</em></strong>)<br /><br />El cranc de riu <strong><em>Cherax quadricarinatus </em></strong>conegut com a llagosta australiana d’aigua dolça o cranc de riu de pinces vermelles és un astàcid originari del nord-est d’Austràlia i Nova Guinea, actualment la seva distribució ha augmentat espectacularment degut a la rellevància que ha pres en el món de la aqüicultura, tant per la seva utilització a nivell gastronòmic com en aquariofília. <br />Tractant-se d’un cranc de riu bentònic sembla ser que en el seu hàbitat natural els cursos fluvials presenten un règim semblant als mediterranis, i durant les èpoques de poques precipitacions s’acumulen en gorgs amb aigua on esperen de nou les pluges. <br />Es per tant, una espècie amb poca agressivitat intraespecífica, aquest fet fa que tolerin densitats d’individus gens menyspreables, podent assolir en el camp de l’astacicultura densitats de fins a 50 individus per m3 i mantenir una desena d’individus en un aquari de mida petita-mitjana. <br />Assoleixen una mida màxima de 20 centímetres (des del rostre al tèlson) i una mida de pinces més que considerable, aquest fet converteix els individus grans en animals manipulació perillosa. Aquests individus grans poden arribar a pesar 250 gr.<br />Per aquests motius l’espècie suposa un important augment de productivitat potencial de les explotacions d’astacis, i proliferen les astacifactories dedicades al seu cultiu arreu del món. Sembla ser apreciada des del punt de vista gastronòmic i es paga a nivell de consumidor al voltant dels 20 – 25 dòlars el Kg. A més és una espècie poc exigent des del punt de vista de la qualitat de l’aigua. Accepta aigües dures o toves, nivells moderats de matèria orgànica i uns nivells d’oxigen superiors als 5 mg/l.<br />Suporta uns rangs de temperatura d’entre els 10 i 35ºC, amb els òptims entre 23 i 29ºC. A 25ºC assoleix la mida comercial (50 gr.) als 6 mesos.<br />Rep el nom de cranc de riu de pinces vermelles per una taca d’aquesta coloració que presenten els mascles a les pinces, taca que no presenten les femelles.<br />Segons diverses fonts, els graus de tolerància varien els seus valors extrems, però queda molt clar que és una espècie de gran adaptabilitat i resistència.<br />Desde fa temps es poden adquirir per internet i últimament es poden adquirir en botigues especialitzades sense cap tipus de restricció. Tractant-se d’una espècie potencialment invasora que podria seguir causant importants desequilibris als nostres ecosistemes fluvials, s’ha de demanar molta cura i sentit comú a aquelles persones que adquireixin exemplars d’aquesta espècie.Gorihttp://www.blogger.com/profile/03729914860674703988noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9170154527391977194.post-42012355007548308742008-09-07T18:48:00.004+02:002008-09-07T18:59:14.742+02:00Martinet dels esculls o un híbrid?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm8cYe2tltmu_s6IlX2NoShdGgLfdkZeLok-zH-n6x3xp0vCrIaoCT-nitCk4iFyehVJK5kTxeOAB3XSV_3onBg7_UHMbqeZJtMDwy2DgRzMcV90NDK25r7gMsxkD-4Qkd5K7hWWWSZJYJ/s1600-h/DSC_9994.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm8cYe2tltmu_s6IlX2NoShdGgLfdkZeLok-zH-n6x3xp0vCrIaoCT-nitCk4iFyehVJK5kTxeOAB3XSV_3onBg7_UHMbqeZJtMDwy2DgRzMcV90NDK25r7gMsxkD-4Qkd5K7hWWWSZJYJ/s400/DSC_9994.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5243323456947250562" /></a><br />El passat dilluns dia 1 de Setembre va arribar al Centre de Torreferrussa, de mans dels Agents Rurals, una ardeid procedent de Parc de Diagonal Mar. Segons sembla aquest individu ja havia estat observat a la zona i prèviament a la colònia d’ardeids del Parc Zoològic de Barcelona, almenys des del 20 de Maig, i pel que sembla gran nombre d’ornitòlegs havien visitat la zona per tal d’observar-lo.<br />Considerada com a raresa sembla ser que la identificació correspondria a un martinet del esculls (<strong><em>Egretta gularis</em></strong>) o a un híbrid entre martinet dels esculls i un martinet blanc (<strong><em>Egretta garzetta</em></strong>), opció més àmpliament acceptada.<br />Desgraciadament, l’individu va arribar en un estat molt precari i va morir poques hores després de l’ingrés.<br />Es van recollir mostres a fi i efecte de possibles estudis genètics posteriors per tal de determinar de quina espècie es tractava. <br /> <br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMdGMPnhdzXSRojA7FVj6tgwsqg7C9KXdlCTG3JAvt6BUG6R8bHr-8BLofI81xH0HSsarZi0NJWqEBctZVC0u5tYXS1kkIY7hsXFBFj-QFs6KtQu3lWL-RD3EFsylzkrvd3XjfIgLKdC1f/s1600-h/DSC_9995.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMdGMPnhdzXSRojA7FVj6tgwsqg7C9KXdlCTG3JAvt6BUG6R8bHr-8BLofI81xH0HSsarZi0NJWqEBctZVC0u5tYXS1kkIY7hsXFBFj-QFs6KtQu3lWL-RD3EFsylzkrvd3XjfIgLKdC1f/s400/DSC_9995.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5243323021432217778" /></a><br />Elena Obon (Veterinaria del CRFS) revisant el martinetGorihttp://www.blogger.com/profile/03729914860674703988noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9170154527391977194.post-72344299513905496592008-09-07T16:29:00.004+02:002008-09-07T16:44:13.116+02:00Serp d'aigua o serp pudenta<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimfFaR1CvFfABRKSp-3D6JKxxHBpUw0WQt1N1UzgQPWtjI8UT3TypY6-8lsea4dweteSnkNlYylPIN80v4NNhBRWMQwmuwR7sBx0E5TxgRfPtq_gCFBJIjioR2Z6aCli3SQwpnA0r6yvOn/s1600-h/natrix+maura+petit.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimfFaR1CvFfABRKSp-3D6JKxxHBpUw0WQt1N1UzgQPWtjI8UT3TypY6-8lsea4dweteSnkNlYylPIN80v4NNhBRWMQwmuwR7sBx0E5TxgRfPtq_gCFBJIjioR2Z6aCli3SQwpnA0r6yvOn/s400/natrix+maura+petit.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5243286850864416034" /></a>Gorihttp://www.blogger.com/profile/03729914860674703988noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9170154527391977194.post-50783825800754256582008-09-03T23:16:00.005+02:002008-09-04T00:16:59.428+02:00Cranc Senyal<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1yYSPu_BV3k1Es04AGV4mSO-o-xuenytMdowxDdOLQMTc8AwsKeURtwxWwuYw9GmV6kqvOhJmAzM4t3rMyLZ-OiAkzlzZ_eJR0eLJgPVlwHCIShScwuomv6tDgDli1wEMlyjKkAjcnGPg/s1600-h/pacifastacus+rm+4+petit.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1yYSPu_BV3k1Es04AGV4mSO-o-xuenytMdowxDdOLQMTc8AwsKeURtwxWwuYw9GmV6kqvOhJmAzM4t3rMyLZ-OiAkzlzZ_eJR0eLJgPVlwHCIShScwuomv6tDgDli1wEMlyjKkAjcnGPg/s400/pacifastacus+rm+4+petit.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5241907293831279282" /></a>Cranc Senyal (<strong><em>Pacifastacus leniusculus</em></strong>)<br /><br /><br />El Cranc Senyal (<strong><em>Pacifastacus leniusculus</em></strong>) és un cranc de riu introduït la dècada dels 70, de la mateixa manera que el cranc de riu americà. Ambdues espècies, d’origen nord-americà (<strong><em>Procambarus clarkii</em></strong>), van arribar als cursos fluvials fruit de fugues de astacifactories, centres de cultiu de crancs, activitat econòmica que en aquella època tenia un gran pes. El cultiu de les espècies americanes havia de suposar un augment de la producció i de mercat de l’explotació del cranc de riu, ja que al tenir un metabolisme, i per tant un creixement més ràpid que el cranc de riu autòcton (<strong><em>Austropotamobius pallipes</em></strong>) suposaria un augment de beneficis. Amb les fugues dels centres de cultiu i les posteriors translocacions realitzades per pescadors i altres actors que pretenien tenir vora de casa aquests crancs es va iniciar la dispersió.<br />Les característiques biològiques d’aquestes espècies han permès una ràpida expansió de les seves poblacions. El seus amplis rangs de tolerància a la manca d’oxigen, a la contaminació, a forts períodes de manca d’aliment i la seva major resistència a la sequera i en el cas del cranc roig americà a potencials desplaçaments fora de l’aigua, han fet que paulatinament s’hagin anat “apoderant” de territoris on abans campava el nostre cranc de riu autòcton. <br />A la competència pel territori i l’alimentació s’ha d’afegir a aquesta problemàtica que les espècies al.lòctones americanes són portadores d’un oomicet que causa l’anomenada “Pesta dels crancs”: l’afanomicosis. Aquest oomicet: <strong><em>Aphanomyces astaci</em> </strong>és un paràssit obligat dels cranc de riu. Tot i que infecta les dues espècies americanes, aquestes posseeixen un sistema immunitari que permet frenar el creiexement de les hifes mitjançant un sistema de mielinització, que encapsula les hifes i n’impedeix el creixement i l’expansió des de la cutícula fins el sistema nerviós, fet que els causaria la mort. En certes condicions de marcat estrès, o per causa d’altres afeccions com ferides o infeccions produïdes per altres paràsits, que causen el desajustament del sistema immunitari, en equilibri amb la infecció, els arriben a causar la mort.<br />En el cas dels cranc de riu autòcton i la resta d’espècies europees, mancades d’aquest mecanisme del sistema immunitari, la infecció suposa la mort segura, no tant sols de l’individu, sinó de la població sencera. <br />Per aquest motiu uns vint anys enrere la gran majoria de poblacions de cranc de riu autòcton van desapareixer. Tant sols van aguantar l’efecte devastador del cranc roig americà i de l’afanomicosi aquelles poblacions reductuals, que per diverses circumstàncies, van quedar aïllades de les amenaces.<br />A totes aquestes afeccions s’ha de sumar la contaminació causada per aigües residuals urbanes, els episodis de contaminació aguts i difusos tant d’aigües urbanes com agrícoles o ramaderes (pesticides i purins) que periòdicament han devastat literalment la fauna fluvial en certs punts de les nostres terres. La manca de pluges dels darrers anys i les extraccions tant legals com il•legals d’aigua, tant particular com industrials és un factor més encontra de la conservació de l’espècie. No cal ni mencionar el furtivisme.Gorihttp://www.blogger.com/profile/03729914860674703988noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9170154527391977194.post-80299517926978599812008-07-01T23:20:00.003+02:002008-12-09T07:49:48.193+01:00Una serp verda alliberada<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrDNgQi_09iUqIgUtsT4JUx5FTDtUEYZ0cJJ3AgcxXThshMs1K6Iueg9ZgKLoKVlQ56HvgCGAhrP_AwPuX56oknQTMJJe-j_4hCkJkm7-VzX_WcrAyWMken0CCeHeqTjQVoHJ3uiv8gyis/s1600-h/malpolon+22.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrDNgQi_09iUqIgUtsT4JUx5FTDtUEYZ0cJJ3AgcxXThshMs1K6Iueg9ZgKLoKVlQ56HvgCGAhrP_AwPuX56oknQTMJJe-j_4hCkJkm7-VzX_WcrAyWMken0CCeHeqTjQVoHJ3uiv8gyis/s400/malpolon+22.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5218160589027798610" /></a><br />La serp verda (<strong><em>Malpolon monspesulanus</em></strong>) és una les espècies d’ofidis de casa nostra que poden arribar a tenir una gran mida (fins a 2 metres). És una espècies verinosa, tot i que no suposa un perill per l’home a no ser que la víctima de la seva mossegada presenti una reacció anafilàctica a la seva toxina. És una espècie opistoglifa, això significa que les dents per on injecta el verí estan situades a la part més posterior de la mandíbula, això fa que tot i que mossegui li sigui difícil d’inocular el verí, a no ser que la mossegada sigui profunda, és per això que l’aplicació de la toxina sigui més efectiva en víctimes de mida reduïda (que són usualment altres serps i micromamífers o fins i tot cries de conill).<br />És usual que certs individus d’espècies reptilianes arribin a centres de recuperació de fauna provinents de captures fortuïtes en indrets on causen alarma, en moltes ocasions per desconeixença i per la mala reputació que arrosseguen des de tota la vida. Quan aquests individus no presenten cap trauma o patologia s’alliberen de nou al medi ambient en zones aïllades de perills potencial per ells, com ara carreteres o vies de tren, i allunyades de nuclis urbans o masies on poden ser víctimes de les pors que, en ocasions, generen a l’home.Gorihttp://www.blogger.com/profile/03729914860674703988noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9170154527391977194.post-64754379808210959502008-06-14T20:52:00.010+02:002008-12-09T07:49:48.503+01:00Pesca elèctrica a l'Avenc<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAUfe12gcyEMKWmrqLFw1urHG1m_WuW-jPb8tPGqO2VI1wvxRA4MvNAbZxNqxf9OzYnEszw7-J4imYZfaYB0wa3CDWfuYDiQvQmk8R7cSw6DqvzCzf6l_JIxvP2SVhKAeWe3qcb7Ekpy53/s1600-h/voltor+2.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAUfe12gcyEMKWmrqLFw1urHG1m_WuW-jPb8tPGqO2VI1wvxRA4MvNAbZxNqxf9OzYnEszw7-J4imYZfaYB0wa3CDWfuYDiQvQmk8R7cSw6DqvzCzf6l_JIxvP2SVhKAeWe3qcb7Ekpy53/s400/voltor+2.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5211816518095311282" /></a><br /><br />Divendres dia 13 de juny, es va realitzar una sortida de camp a la finca dels Cingles de l’Avenc. Va resultar ser una sortida d’allò més interessant. L’equip de camp estava format per Marc Ordeix i Núria Sellarès, del MIT-CERM (Museu Industrial del Ter – Cerntre d’Estudis dels rius Mediterranis) i membres del GNO (Grup de Naturalistes d’Osona) i jo mateix. L’objectiu de la sortida era realitzar una pesca elèctrica en un tram del Torrent de l’Abeurador on crèiem que podria ser l’únic punt de la finca susceptible de mantenir una població de peixos, donat el règim hídric d’aquesta part del torrent, ja que a diferència de la resta de punts, en aquest tram, sempre hi ha presència d’aigua.<br />La jornada es va iniciar amb un bonic espectacle brindat per una setantena de voltors (<em><strong>Gyps fulvus</strong></em>) molt a prop de la casa de Rajols. Després d’això ens varem encaminar al tram on teníem pensat realitzar la pesca elèctrica. <br />Remuntant el Torrent de l’Abeurador, envoltat d’avellanosa (<em><strong>Corylus avellana</strong></em>) i faig (<strong><em>Fagus sylvatica</em></strong>), i després de mostrejar un primer sector de gorgs, el torrent desapareix sota el nostres peus, per deixar un tram sec. Al final d’aquest tram, de nou un espectacle natural digne de veure. El torrent, que baixa ple d’aigua des del sector superior desapareix literalment davant nostre després d’un bonic salt d’aigua. <br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGuXF3zYC_io9w8dK-lwtIZfzSYEiHe0rA7OnWzwD0npe5J53MaAaIKeuFQYn8xNx6QvI30rm8oicfIBKGGzv0XQ0INP_cqreFwybGd2ymYmi__JsXMtrnT14ax3Rwc5BdElKVO-dVoshq/s1600-h/boca+serrat+vent+abeurador.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGuXF3zYC_io9w8dK-lwtIZfzSYEiHe0rA7OnWzwD0npe5J53MaAaIKeuFQYn8xNx6QvI30rm8oicfIBKGGzv0XQ0INP_cqreFwybGd2ymYmi__JsXMtrnT14ax3Rwc5BdElKVO-dVoshq/s400/boca+serrat+vent+abeurador.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5243272952548269634" /></a><br />Aquest fenomen és degut a que el Torrent de l’Abeurador passa literalment per sobre de la cova del Serrat del Vent i és en aquesta zona del torrent on hi ha dues sortides. En una d’aquestes és on la cova s’empassa el torrent. La Cova del Serrat de Vent és una formació càrstica en gresos, descoberta el 1979 i que en aquell moment va presentar 2,5 Km, avui dia després de noves exploracions arriba a 4.273 m. Això la fa la cova més llarga del món excavada en gresos. Podeu trobar més informació sobre la cova a la fitxa descriptiva de l’Inventari d’Interès Geològic del DMAH i que correspon al Geòtop 215.<br />El resultat del mostreig: ni rastre de peix, com ja esperàvem. Però ens emportem una molt bona informació de l’estat ecològic del torrent, ja que en un dels sectors mostrejats hi hem trobat una elevada densitat de larves de salamandra (<strong><em>Salamandra salamandra</em></strong>).<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrgbedUCEJQ1lqw-jBr6LR9sEscH5YJabX0cbRihRdSzfUhAXmBQqII0tKAFXxtybSxDBFnN4lO4gyK4I4XHafyLH5OLeolpibrf7fPnpaZ6RSR4HXN3202lGnt52a-h28NedjwLkBNU0_/s1600-h/marc+ordeix+2.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrgbedUCEJQ1lqw-jBr6LR9sEscH5YJabX0cbRihRdSzfUhAXmBQqII0tKAFXxtybSxDBFnN4lO4gyK4I4XHafyLH5OLeolpibrf7fPnpaZ6RSR4HXN3202lGnt52a-h28NedjwLkBNU0_/s400/marc+ordeix+2.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5211819502960034914" /></a><br />La última activitat del dia es va desenvolupar a la bassa de davant de la casa de l’Avenc. A la bassa s’hi van introduir peixos exòtics, i l’objectiu era determinar de quines espècies es tractava, per tal de plantejar accions per afavorir la biodiversitat d’amfibis. El resultat de la pesca va ser la presència de carpins (<strong><em>Carassius auratus</em></strong>) i capgrossos de gripau comú (<strong><em>Bufo bufo</em></strong>). El carpí daurat és una espècie introduïda originària d’Asia, és el típic peix de color que trobem un moltes basses i parcs de casa nostra. S’alimenta removent el fons de les basses (llims i argiles) per tal de capturar quironòmids i altres invertebrats, això fa que l’aigua d’aquestes basses sempre sigui tèrbola, per aquest fet i per la pressió directa de depredació sobre postes i larves d’amfibis fa que aquest tipus de fauna en surti molt mal parada. La presència de capgrossos de gripau s’explica ja que els carpins els desprenien com a presa degut a certes substàncies que es troben a la seva pell.Gorihttp://www.blogger.com/profile/03729914860674703988noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9170154527391977194.post-80752839051890498262008-03-10T21:56:00.006+01:002008-12-09T07:49:48.748+01:00Campanya d'anellament de Corb Marí (GACO-2008)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdc8r9w2nh46V5YOL6H6DN32yI5im_eB1zqfghrrwuI_nU1LBFvQCRaVMvP7VzWI3NQZbGD8aljVCTPlzK0Xqc4MQgMjYTXNIbJjOViG6DHdCGmSO1tEuwYZM7Mo66CqsKWPSa9liQwoN9/s1600-h/cm3.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdc8r9w2nh46V5YOL6H6DN32yI5im_eB1zqfghrrwuI_nU1LBFvQCRaVMvP7VzWI3NQZbGD8aljVCTPlzK0Xqc4MQgMjYTXNIbJjOViG6DHdCGmSO1tEuwYZM7Mo66CqsKWPSa9liQwoN9/s400/cm3.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5176225743998672370" /></a>Durant aquest mes de Març el Grup d’Anellament de Calldetenes – Osona està realitzant la campanya d’anellament de corbs marins (<strong><em>Phalacrocorax carbo</em></strong>). Aquesta activitat es va iniciar l’any passat i fins el moment ja s’han anellat una cinquantena d’aus. L’estació d’anellament està situada al riu Ter a la comarca d’Osona. L’objectiu de l’anellament és l’estudi de la fenologia d’aquesta peculiar espècie i així augmentar el coneixement sobre els seus hàbits a la nostra comarca i les seves rutes migratòries. Els ocells s’anellen amb l’anella metàl•lica oficial a la pota esquerra i amb una de PVC de color groc amb 4 lletres a la pota dreta. Aquesta anella te la finalitat de poder ser llegida a distància sense haver de molestar els animals. Si teniu la oportunitat de llegir alguna d’aquestes anelles podeu comunicar-ho a en Joan Aymerich del GACO: jaigaco@gmail.com<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFK1Jm8eKCHJNZoZjmH8T7vuHaZhW7qkdCEcPuTgCOeqc7fCsfiD2A2Ilkx1HQfnDQ6FstNBCTROwZ9Md405avyngSAEO_9etABD5_M5kDcMTWWgUDiabIERXP1cZ7tDAmBkXfqsJlk5Yu/s1600-h/cm4.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFK1Jm8eKCHJNZoZjmH8T7vuHaZhW7qkdCEcPuTgCOeqc7fCsfiD2A2Ilkx1HQfnDQ6FstNBCTROwZ9Md405avyngSAEO_9etABD5_M5kDcMTWWgUDiabIERXP1cZ7tDAmBkXfqsJlk5Yu/s320/cm4.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5176226229329976834" /></a>Gorihttp://www.blogger.com/profile/03729914860674703988noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9170154527391977194.post-62670637350257083352007-11-21T17:50:00.000+01:002008-12-09T07:49:49.059+01:00DOS XOTS<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4pcoCmNA-gHarL-yvSgFGrs2YZnY15OcxgFY22NEZ88aizgC7jjK2GPq4dfrqdF2Eyn9T8mWncEIac5xtlW-RRK9nrDWYhTVh1KMixJ3fQlJ04Qm0kXjf03iUy7I2EBqoCyAc3xMngEtX/s1600-h/xot1.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4pcoCmNA-gHarL-yvSgFGrs2YZnY15OcxgFY22NEZ88aizgC7jjK2GPq4dfrqdF2Eyn9T8mWncEIac5xtlW-RRK9nrDWYhTVh1KMixJ3fQlJ04Qm0kXjf03iUy7I2EBqoCyAc3xMngEtX/s400/xot1.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5135340374461725378" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjT60Ueqve4vrUSTnaSHnqaPlTQjQogqAQmXr03kPGx-U4iEDxG4ypJbzLhaYvvdLYrLRjbi-J1MUVM_h99QjBUUAaE3YecaORzQwbMPhme-j5dOmtwi49RhcVC2g-MlHQsK1aNmDvWuH4k/s1600-h/xot2.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjT60Ueqve4vrUSTnaSHnqaPlTQjQogqAQmXr03kPGx-U4iEDxG4ypJbzLhaYvvdLYrLRjbi-J1MUVM_h99QjBUUAaE3YecaORzQwbMPhme-j5dOmtwi49RhcVC2g-MlHQsK1aNmDvWuH4k/s400/xot2.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5135339914900224690" /></a><br />Imatges del mateix xot (<strong><em>Otus scops</em></strong>) abans i després del tractament.<br /><br />Una de les activitats desenvolupades en el marc del Projecte Mussol ha estat la col•locació i seguiment de caixes niu. Jo m’encarrego del seguiment d’una vintena de caixes de la seixantena que hem repartit a l’àrea d’estudi. Enguany no hi ha hagut sort i cap de les caixes ha estat ocupada per mussol comú (<strong><em>Athene noctua</em></strong>), fet normal i esperable ja que el primer any no acostumen a ocupar-les. De les vint caixes si hem detectat activitat alimentària en una d’elles. Tot i que no està confirmat sospitem que es pugui tractar d’un mussol. En aquesta s’hi ha trobat en tres ocasions rastres alimentaris: un petit fragment de cua reptiliana, restes de passeriforme i un ratolí de bosc (<strong><em>Apodemus sylvaticus</em></strong>), a més d’una egagròpila de color grisós amb restes d’ossos de micromamifer (encara per examinar i determinar).<br />Tot i que no hi hagi nidificat cap mussol, un alt percentatge de les caixes, entorn el 70% han estat ocupades per altres espècies. Una d’elles és la mallerenga carbonera (<em><strong>Parus major</strong></em>). En les diferents rondes de seguiment si es detectava material a les caixes s’eliminava, sempre i quan no hi haguessin signes evidents de posta, això només va passar en tres ocasions. Les mallerengues van nidificar 7 cops, en 6 caixes diferents, va ocupar el 25% de les caixes. <br />L’altra espècie remarcable que va nidificar és el xot (<strong><em>Otus scops</em></strong>), un rapinyaire nocturn de mida semblant a la del mussol, però en aquest cas és una espècie migrant, que hiverna a l’Àfrica. Segurament per aquest motiu no te el període d’”habituament” que presenta el mussol comú per ocupar les caixes. Els xots van ocupar 6 caixes, on van nidificar. <br />Una d’aquestes parelles de xots va ocupar una caixa on anteriorment havia nidificat una mallerenga carbonera, sense deixar-nos oportunitat d’eliminar el material utilitzat per aquesta per construir el niu, per altra banda els xots no utilitzen cap mena de material per nidificar. La majoria de passeriformes son portadors de mal•lòfags, ectoparàsits de les aus, que s’acumulen en el material que utilitzen per fer els nius, i van atacar indiscriminadament als polls de xot.<br />De 5 ous van néixer 3 polls. Per casualitat, tot i que no s’hauria de fer, quan el primer poll ja havia volat, vaig anar a revisar el dos que quedaven i vaig poder apreciar el problema del paràsits. Els mal•lòfags recobrien les parpelles dels dos polls, un més severament afectat que l’altre, de rascar-se amb les urpes s’havien produït laceracions i crostes a les parpelles i cap, impedint pràcticament obrir els ulls.<br />Els polls van ser retirats del niu i traslladats al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, on després del tractament es van recuperar perfectament. Van ser alliberats de nou al mateix punt on havien estat retirats del niu.<br />De no haver actuat, de ben segur que els dos xots haguessin quedat impedits de visió, i en conseqüència no s’haguessin pogut desenvolupar en llibertat, i no els esperava res més que la mort.<br />Moltes gràcies a tot l’equip del CRFS Torreferrussa!Gorihttp://www.blogger.com/profile/03729914860674703988noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9170154527391977194.post-37537414888749248732007-11-19T17:29:00.000+01:002008-12-09T07:49:49.791+01:00Immersió a Els Caials (Cadaqués) 8-10-07<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigN4r_3uMBY_bns3WaXBmZqVFZVW7b3n2UR4eH9AJuvzPVPtuEleOdv84roAahTZApFf8SuJ0n2oCqKNgVAZI0E0FOK2t0lKZBMeKfRAWoyQp50XicM34sNQu1c6JBSehD-LOXuvOo55IK/s1600-h/scorpaena+notata.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigN4r_3uMBY_bns3WaXBmZqVFZVW7b3n2UR4eH9AJuvzPVPtuEleOdv84roAahTZApFf8SuJ0n2oCqKNgVAZI0E0FOK2t0lKZBMeKfRAWoyQp50XicM34sNQu1c6JBSehD-LOXuvOo55IK/s400/scorpaena+notata.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5134594252743064066" /></a><br />Lloc: <strong>Els Caials</strong><br />Població: <strong>Cadaqués</strong><br />Meteorologia: dia clar, sense núvols, en sortir: tramuntana força 2-3<br />Hora entrada: 10:49 a.m.<br />Temperatura de l'aigua: 18ºC.<br />Visivilitat: Bona 9-10 metres, partícules en suspenció.<br />Durada: 63 minuts<br />Profunditat màxima: 34,2 m.<br />Descompresió: Sí<br />Company: Jheisson Puntas<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkx1vVadczsU5cxat7kfL4w4UDCWkF14pEYRueMj7R5R_x4cPxZKkNqVCFEK2OfCHXfagY_WNkndBzB75ORXsqrFVJdmBA1EeKOv1AZCN5837AR3u1LC0HX21TsQCUqq5TNw9F88dMhWcx/s1600-h/alicia+mirabilis.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkx1vVadczsU5cxat7kfL4w4UDCWkF14pEYRueMj7R5R_x4cPxZKkNqVCFEK2OfCHXfagY_WNkndBzB75ORXsqrFVJdmBA1EeKOv1AZCN5837AR3u1LC0HX21TsQCUqq5TNw9F88dMhWcx/s400/alicia+mirabilis.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5134595154686196274" /></a><br /><br /><strong>Equip fotogràfic</strong>: Nikon D70 + Objectiu Sigma 105 mm 1:2.8D MACRO + Carcassa Ikelite + Flash Ikelite DS 125 + Flash esclau Ikelite DS 51<br /><br />Immersió:<br />Arribada a Els Caials, descens per les roques i ens posem a l’aigua. Ens desplacem en superfície uns 100-150 metres i iniciem el descens fins els 18-20 metres de profunditat. Primera sorpresa, una bella i coneguda <strong><em>Alicia mirabilis </em></strong>replegada, que en l’anterior immersió a la mateixa zona ja havia estat observada. Aquest cnidari anthozou és d’activitat nocturna i és durant la nit quan es pot veure desplegat formant una columna de fins a 50 cm i amb els tentacles lliures. Qualsevol pertorbació o il•luminació fa que es retracti formant una hemiesfera de textura palliposa que es desplaça lentament pel substrat , i aquesta és precisament la forma en que la podem observar, com es pot apreciar a la fotografia. <br />Seguint la carena rocosa que ens queda a ma esquerra anem guanyat profunditat i comencem a gaudir de les comunitats de coral•ligen, on destaca el corall vermell (<em><strong>Corallium rubrum</strong></em>), i les comunitats esciòfiles. Mentrestant labrids i sparids neden al nostre voltant, una petita morena (<strong><em>Muraena helena</em></strong>), una bròtola (<strong><em>Phycis phycis</em></strong>), un <strong>ceriantus</strong>...<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEX384eSAfsJ-GgMH_ARn8g-NGsOv_zyM6ZFtwuyySamXAW4Wi8tKMgor8dqsJWr0esOGtjdIED7JO3psAMgnHzet82gVPQRkSUT9YUhUH5S4sYNwFDnYOyHuKP-7BKSDoGcHFs_UZznHx/s1600-h/corallium+rubrum.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEX384eSAfsJ-GgMH_ARn8g-NGsOv_zyM6ZFtwuyySamXAW4Wi8tKMgor8dqsJWr0esOGtjdIED7JO3psAMgnHzet82gVPQRkSUT9YUhUH5S4sYNwFDnYOyHuKP-7BKSDoGcHFs_UZznHx/s400/corallium+rubrum.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5134594871218354706" /></a><br /><br />En un moment determinat decidim entravessar el fons sorrenc per recorrer unes quantes roques aïllades. Seguim en la tònica de lo vist fins el moment, però ens crida l’atenció les antenes d’una llagosta (<strong><em>Palinurus elephas</em></strong>) amagada en un extraplom, acte seguit ens adonem de la presència de més individus d’aquesta espècie.<br />En aquest punt assolim la profunditat màxima i decidim iniciar el retorn. En una ultima inspecció de d’indret quedem impressionats en veure una morena de tamany considerable (gairabé 2 metres) nedant per sobre la sorra fins un nou amagatall.<br />De retorn ens entretenim uns minuts per fotografiar un nudibranqui, la vaqueta suïssa (<em><strong>Discodoris atromaculata</strong></em>). Passem per sobre de les restes del vaixell enfonsat, acabem la descompressió i sortim just al lloc per on hem accedit a l’aigua.<br />Una immersió rodona, tranquil•la, de les que es gaudeixen, molta diversitat. <br />Tot i que tècnicament és la primera immersió com a companys, hi ha hagut molt bona entesa. Esperem repetir-la! <br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrdgqR_UtzOva75pRGRQhnJyDWUvuL5SmCqEPcZl1mKbv40kKsGARxIE5jOPyJ0uMFrFMvsWgh7cJ_aCX-ZrDea-3RZDQvc6LTwaDkL1rMCrdo5Nnwn7LBea0tFh3MMc4mWywvj9JZTWRc/s1600-h/discodoris+atromaculata.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrdgqR_UtzOva75pRGRQhnJyDWUvuL5SmCqEPcZl1mKbv40kKsGARxIE5jOPyJ0uMFrFMvsWgh7cJ_aCX-ZrDea-3RZDQvc6LTwaDkL1rMCrdo5Nnwn7LBea0tFh3MMc4mWywvj9JZTWRc/s400/discodoris+atromaculata.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5134595073081817634" /></a>Gorihttp://www.blogger.com/profile/03729914860674703988noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9170154527391977194.post-25427764292523687982007-11-16T17:00:00.000+01:002008-12-09T07:49:49.881+01:00Sortida d’observació d’aus a la zona de les Gambires (riu Ter):<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj40mRhlutEgVTtfdgwafk6V0rzb7tjHpiZdUcwZsq5TnoPcV5RcgwdsMVlfcfdYA6aMRjaRGfnmmbkBYbP-pTyErRGNLlfRJDV8oj3k4ygexil1XWMOtCLVz9fI87CRKA4rB1Z29yVJwkj/s1600-h/troglodytes+troglodytes+5.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj40mRhlutEgVTtfdgwafk6V0rzb7tjHpiZdUcwZsq5TnoPcV5RcgwdsMVlfcfdYA6aMRjaRGfnmmbkBYbP-pTyErRGNLlfRJDV8oj3k4ygexil1XWMOtCLVz9fI87CRKA4rB1Z29yVJwkj/s400/troglodytes+troglodytes+5.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5133473618466126258" /></a><br />Terme municipal: <strong>Masies de Voltregà</strong><br />Data: <strong>16 de Novembre del 2007</strong><br />Hora: entre 9:30 i 12:30<br />Meteorologia: dia molt clar, solejat, sense núvols.<br />Material: Nikon D70 objectiu 70-300 mm + Prismàtics + Guia (Mullarney, Svensson, zetterström i Grant)<br />Observacions: <br /><br /><strong>Corb marí gros</strong> <em>Phalacrocorax carbo </em>(8)<br /><strong>Agró blanc</strong> <em>Egretta alba </em>(2)<br /><strong>Bernat pescaire</strong> <em>Ardea cinerea </em>(4)<br /><strong>Anec collverd </strong> <em>Anas platyrhynchos </em>(>20)<br /><strong>Aguilot comú</strong> <em>Buteo buteo </em>(2)<br /><strong>Xoriguer comú </strong> <em>Falco tinnunculus </em>(1 mascle adult i 1 femella)<br /><strong>Blauet </strong> <em>Alcedo athis </em>(2)<br /><strong>Cuereta blanca</strong> <em>Motacilla alba </em><br /><strong>Cuereta torrentera</strong> <em>Motacilla cinerea </em><br /><strong>Cargolet</strong> <em>Troglodytes troglodytes </em><br /><strong>Pit-roig</strong> <em>Erithacus rubecula </em> <br /><strong>Merla</strong> <em>Turdus merula</em><br /><strong>Tord</strong> <em>Turdus philomelos</em><br /><strong>Griva</strong> <em>Turdus viscivorus </em><br /><strong>Bitxac comú </strong> <em>Saxicola torcuata </em>(1)<br /><strong>Gaig </strong> <em>Garrulus glandarius </em><br /><strong>Corb</strong> <em>Corvus corax</em><br /><strong>Cadernera</strong> <em>Carduelis carduelis</em><br /><strong>Pinçà</strong> <em>Fringilla coelebs</em>Gorihttp://www.blogger.com/profile/03729914860674703988noreply@blogger.com