ECOSISTEMA: Reportatge del Medi Ambient de TV3: La mobilitat dels peixos de riu

22 de set. 2008

Reportatge del Medi Ambient de TV3: La mobilitat dels peixos de riu

El passat dia 18 de Setembre va ser emès un reportatge del programa de TV3: El Medi Ambient sobre la mobilitat dels peixos de riu a casa nostra. L’eix central del reportatge és l’estudi que està efectuant el CERM (Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis) i encarregat per l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) en diversos trams de rius de Catalunya sobre la mobilitat del peixos i en quina mesura tenen capacitat de superar les barreres que hi ha els rius les diverses espècies, i segons les classes d’edat.
En el cas concret de la Llémena (Girona) es valorarà l’eficàcia d’un pas de peixos construït en una estació d’aforament de l’ACA.
Per conèixer més coses sobre el tema, és millor que feu un cop d’ull al reportatge.

Reportatge El Medi Ambient de TV3: La mobilitat dels peixos de riu

El Projecte MUSSOL del GNO (Grup de Naturalistes d'Osona) te com objectiu l'estudi i conservació de mussol comú (Athene noctua) a Osona. Les àrees d'estudi són dues: Gurb i el polígon comprès entre les poblacions de Manlleu, Roda, Torelló i Santa Maria de Corcó (L'Esquirol). En aquesta segona àrea és on treballem en Guillem Mas, en Josep Roca i jo mateix. Les accions desenvolupades consisteixen en censos anuals, col·locació de caixes niu, alliberament d’individus, ja sigui per mètode directe o en ocasions mitjançant hacking i trampeig de micromamifers.

Les causes de regressió d’aquesta espècie, com la de molts altres rapinyaires i aus en general rau en el canvi d’usos del sòl (canvis en activitats agrícolo-ramaderes, abandonament de camps, reducció de marges en passar de d’explotacions extensives a intensives...), manca d’emplaçaments aptes per la nidificació (tala d’arbres de gran edat amb cavitats que permeten la nidificació, restauració de cases i masies i dels seus teulats...), usos d’insecticides i verins, atropellaments i competència directa o indirecta amb altres espècies.

En la zona d’estudi de L’Esquirol s’ha pogut apreciar en els darrers anys que l’àrea de distribució del mussol comú s’ha anat reduint progressivament. Gran part dels esforços van encaminats a frenar aquesta tendència o invertir-la.

Una de les tasques realitzades és informar als propietaris i arribat a acords tant per la col.locació de les caixes, com per la consevació d'aquells aspectes de les finques que puguin afavorir el patrimoni natural en general i l'espècie en concret.

El projecte de conservació del cranc de riu autòcton i de gestió d’espècies de cranc invasores es desenvolupa per encàrrec de la Diputació de Barcelona i avarca l’espai del Parc Natural del Montseny i l’Espai d’Interès Natural de Guilleries Savassona, i per conte propi a l’àrea del Collsacabra.
L’objectiu del projecte és localitzar les poblacions de cranc autòcton, fer-ne un seguiment mitjançant censos i valorar-ne la viabilitat en el temps, identificar quins perills afecten a la seva conservació i idear i aplicar mesures de gestió per tal de garantir-ne la seva conservació.

El GNO (Grup de Naturalistes d’Osona) està desenvolupant des d’aproximadament mitjans del segon trimestre del 2008, estudis de base a la finca dels Cingles de l’Avenc de Tavertet. La finca, tot i que es gestiona de manera unitària, te dos propietaris, per un cantó la família Abei-Parris i per l’altra la Fundació Territori i Paisatge, recentment refusionada i convertida en Obra Social Caixa de Catalunya.
Per encàrrec dels propietaris, el GNO va acceptar l’oferta d’elaborar el pla de gestió de la finca. Un cop realitzats els estudis de base, i en base als resultats obtinguts ja s’estan plantejant les actuacions prioritàries a la finca, previstes per executar l’any 2009.
La gestió de la finca tindrà com a directrius respectar la filosofia dels propietaris en referència al respecte al medi ambient i el turisme sostenible.
Per part del GNO els objectius per la finca són: la conservació dels diversos hàbitats (molts dels quals són d’interès comunitari), la preservació i potenciació de la biodiversitat i aconseguir desenvolupar una gestió agrícola-ramadera eficient i sostenible lligada a la conservació dels valors naturals i culturals.